L’encant de les pedres

IMG_4681
Dolmen de Tella, al Pirineu d’Osca (per Semproniana)

Estem en terra de megàlits. Mirem on mirem no ens serà difícil trobar evidències de cultures prehistòriques, proves de la força de la roca impresa en el nostre patrimoni. Dòlmens, menhirs, cromlecs i altres construccions menys classificables s’han instal·lat profundament en el nostre subconscient, esdevenint part del nostre paisatge tot i no trobar-s’hi naturalment; s’han integrat i ja no sembla haver-hi separació entre ells i els boscos i muntanyes que els arreceren.
Molts megàlits no deixen de ser monuments funeraris i religiosos, però la seva força sembla anar més enllà del seu objectiu primari. Sabem, i intuïm que els llocs on foren emplaçats no són casuals, sinó que obeeixen un pla que ara ens és desconegut. I així es com aquestes pedres silents es presenten davant nostre: han restat durant mil·lennis en un mateix lloc, alienes a idees i creences, com àncores o brúixoles que sempre guien la nostra memòria i ens connecten al fluir constant de la terra.

Els nostres avantpassats propers els intentaven donar un propòsit, una raó de ser, creant llegendes i rondalles que en justifiquessin l’existència. I així, els menhirs passaren a ser taps per a contenir l’energia dels inferns, melics de la terra, roques mogudes pel Diable; i els dolmens passaren a ser cabanes d’uns ‘moros’ que res tenen a veure amb la idea del mot que tenim avui dia. Totes aquestes llegendes, parlaven d’una època pretèrita i incomprensible per als nostres avis, i en totes elles en hi havia una mica de veritat.

IMG_1922
Dolmen de l’Infern a Arenys de Munt (per Semproniana)

Avui, les pedres dretes, les cabanes de moro, les portes de l’infern han esdevingut monuments al passat que són part de la nostra natura, un signe més del irremeiable pas del temps, però també del etern cicle de les coses. Molts han sigut sotmesos a usos interessats per part de creences posteriors, però segueixen tenint una vibració que no pot ser refrenada par cap jou ni límit.

Les pedres que un cop es van nodrir dels morts, són tan vives com ho som nosaltres; les pedres que perforaren el sòl per connectar-nos amb l’inframón encara ofereixen una porta oberta de bat a bat al batec de la immensitat, totes elles indicant-nos un indret especial i misteriós, però alhora quotidià i familiar, com és de fet la natura mateixa.

Semproniana Tort

Anuncios

Sobre el ‘paganisme de llibre’ i els cultes extints

Mentres dominava’l paganisme, els sérs més hermosos habitaven la terra y quan el cristianisme va influir poderosament per tot, va resultar al contrari: que’ls més perfectes eren els que n’estaven mes lluny. Per això’l poble cristià que no podia llençar el lastre gentílich de milers d’anys, va transformar les coses y va cristianisar els déus y genis de la velluria.  

Rossend Serra i Pagès 

Avui dia, per sort o per desgràcia, la societat només té en compte el paganisme i les religions pre-cristianes en cercles especialitzats, o sota formes transformades o derivades del culte judeocristià. Amb això, aquells qui emprenen un camí espiritual d’índole reconstruccionista o ‘alternatiu’ es veuen sovint forçats a dur a terme una investigació exhaustiva per a poder saber més sobre allò en què creiem, o, en alguns casos, ens agradaria creure.

En el cas del culte territorial (i aquí agafo l’exemple del territori català), això és encara més difícil, perquè les fonts que ens donen dades sobre paganisme i religions precristianes de la zona es veuen reduïts a, per una banda, complexos estudis arqueològics o dissertacions històriques, o d’altra banda, reculls de mitologia i antologies de rondalles populars. El qui anhel·la reconstruir un culte es troba o bé amb déus manllevats, sempre comparats amb els d’altres zones o cultures importadores, o bé amb personatges simplificats, romantitzats i desglossats en llistes d’equivalències.

I així ens situem davant un reguitzell de víbries, dones d’aigua, simiots, mascarons, pesantes, i bones dones que han sigut despullats de tota profunditat, desvinculats dels mites originals. Evidentment, això és avui encara un nexe molt útil amb la nostra cultura popular, però a vegades es queda coix en termes de profunditat espiritual o practicabilitat. El paganisme que es desprèn d’aquesta exhaustiva recerca i aquesta incapacitat d’ésser practicat és justament allò que anomenem ‘paganisme de llibre’. Un culte que no està pensat per a ésser experimentat sinó investigat.

IMG_0711
Roca foradada per Semproniana

Des del Gorg i la Forca, vam sentir que calia canviar de punt de vista i basar el culte en l’experiència, que és com creiem que justament les experiències espirituals profundes es desencadenen originàriament: essent testimoni de quelcom poderós que ens connecta amb allò inexplicable.

Els éssers mitològics i personatges de llegenda segueixen conformant el nostre subconscient i són un fruit de les tradicions i creences més antigues, això és innegable, però les seves descripcions no recullen pas la vibració que es desprèn de la seva essència última, i és això justament el què creiem que és crucial recuperar.

Recuperar-ho evitant caure en els ‘cultes extints i impracticables’ que esmentem en l’apartat de creences. Aquests cultes a què ens referim són bàsicament les litúrgies i rituals pre-cristians de què tenim constància en textos històrics o través de les troballes que s’han dut a terme al llarg del territori. Són sens dubte un precedent en què basar-se, però en la majoria de casos, irreconciliables amb l’actualitat i amb la nostra forma de vida quotidiana. La tasca del seguidor d’aquests camins es basa més en una reformulació i revisió dels ritus antics, més que una recreació d’aquests.

Aquest, és, de fet, un camí a la inversa. Anar desfent la corda fins a trobar els fils que la conformen i tornar a filar-la de nou.

Semproniana

Benvinguts al Gorg i la Forca

Benvinguts al Gorg i la Forca, un culte territorial nascut de la necessitat de conèixer de nou la nostra Terra i tornar a formar el vincle entre els numens i nosaltres.

IMG_1870

El territori ens parla i ens ofereix un coneixement viu que fa molt temps vam oblidar. Les llegendes i mites són els símbols que van perviure de les antigues forces i esperits de la natura, les coneixem i comprenem, però nosaltres anem una mica més enllà. El Gorg i la Forca té com a fonament l’experiència directa i la praxi amb els númens de la terra on estem. Conviure de nou amb allò que ens connecta a tota aquesta força que està més enllà i aquí mateix.

El Gorg i la Forca és un culte territorial que actua i resideix a la zona nordest de la península. Sou tots benvinguts a participar als nostres aplecs públics, que farem als diversos llocs sagrats de la nostra geografia. Tota la informació la trobareu a les nostres xarxes socials.

Si voleu saber més visiteu el nostre apartat de creences, praxi o contacteu amb nosaltres.

CASTELLANO

Bienvenidos al Gorg i la Forca, un culto territorial nacido de la necesidad de conocer de nuevo nuestra Tierra y volver a formar el vínculo entre los númenes y nosotros.

El territorio nos habla y nos ofrece un conocimiento vivo que hace mucho tiempo olvidamos. Las leyendas y mitos son los símbolos que pervivieron de las antiguas fuerzas y espíritus de la naturaleza, los conocemos y comprendemos, pero nosotros vamos un poco más allá. El Gorg i la Forca tiene como fundamente la experiencia directa y la praxis con los númenes de la tierra donde habitamos. Convivir de nuevo con todo aquello que nos conecta con esta fuerza que está más allá y aquí mismo.

El Gorg i la Forca es un culto territorial que actua y reside en la zona nordeste de la península. Sois todos bienvenidos a participar en nuestros encuentros públicos que haremos en los diversos lugares sagradso de nuestra geografía. Toda la información la encontraréis en nuestras redes sociales.

Si queréis saber más visitad nuestros apartados de creencias, praxis o contactad con nosotros.