Mentres dominava’l paganisme, els sérs més hermosos habitaven la terra y quan el cristianisme va influir poderosament per tot, va resultar al contrari: que’ls més perfectes eren els que n’estaven mes lluny. Per això’l poble cristià que no podia llençar el lastre gentílich de milers d’anys, va transformar les coses y va cristianisar els déus y genis de la velluria.  

Rossend Serra i Pagès 

Avui dia, per sort o per desgràcia, la societat només té en compte el paganisme i les religions pre-cristianes en cercles especialitzats, o sota formes transformades o derivades del culte judeocristià. Amb això, aquells qui emprenen un camí espiritual d’índole reconstruccionista o ‘alternatiu’ es veuen sovint forçats a dur a terme una investigació exhaustiva per a poder saber més sobre allò en què creiem, o, en alguns casos, ens agradaria creure.

En el cas del culte territorial (i aquí agafo l’exemple del territori català), això és encara més difícil, perquè les fonts que ens donen dades sobre paganisme i religions precristianes de la zona es veuen reduïts a, per una banda, complexos estudis arqueològics o dissertacions històriques, o d’altra banda, reculls de mitologia i antologies de rondalles populars. El qui anhel·la reconstruir un culte es troba o bé amb déus manllevats, sempre comparats amb els d’altres zones o cultures importadores, o bé amb personatges simplificats, romantitzats i desglossats en llistes d’equivalències.

I així ens situem davant un reguitzell de víbries, dones d’aigua, simiots, mascarons, pesantes, i bones dones que han sigut despullats de tota profunditat, desvinculats dels mites originals. Evidentment, això és avui encara un nexe molt útil amb la nostra cultura popular, però a vegades es queda coix en termes de profunditat espiritual o practicabilitat. El paganisme que es desprèn d’aquesta exhaustiva recerca i aquesta incapacitat d’ésser practicat és justament allò que anomenem ‘paganisme de llibre’. Un culte que no està pensat per a ésser experimentat sinó investigat.

IMG_0711
Roca foradada per Semproniana

Des del Gorg i la Forca, vam sentir que calia canviar de punt de vista i basar el culte en l’experiència, que és com creiem que justament les experiències espirituals profundes es desencadenen originàriament: essent testimoni de quelcom poderós que ens connecta amb allò inexplicable.

Els éssers mitològics i personatges de llegenda segueixen conformant el nostre subconscient i són un fruit de les tradicions i creences més antigues, això és innegable, però les seves descripcions no recullen pas la vibració que es desprèn de la seva essència última, i és això justament el què creiem que és crucial recuperar.

Recuperar-ho evitant caure en els ‘cultes extints i impracticables’ que esmentem en l’apartat de creences. Aquests cultes a què ens referim són bàsicament les litúrgies i rituals pre-cristians de què tenim constància en textos històrics o través de les troballes que s’han dut a terme al llarg del territori. Són sens dubte un precedent en què basar-se, però en la majoria de casos, irreconciliables amb l’actualitat i amb la nostra forma de vida quotidiana. La tasca del seguidor d’aquests camins es basa més en una reformulació i revisió dels ritus antics, més que una recreació d’aquests.

Aquest, és, de fet, un camí a la inversa. Anar desfent la corda fins a trobar els fils que la conformen i tornar a filar-la de nou.

Semproniana

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s